D'on trec el temps

Autor: Màrius Serra | Any de publicació: 2017

Suposo que soc pencaire perquè vaig néixer un u de maig. El de mil nou-cents seixanta-tres. Em poso a escriure aquesta introducció un altre u de maig. El de dos mil setze. En l’entremig he estat un home de fer. No pas de fe, sinó de fer coses. Cada cop que, abans d’una conferència, un amable presentador insisteix a llegir el meu currículum, tremolo. M’esparvero de la quantitat de coses que han quedat registrades entre totes les que he fet. Tots en fem, de coses, i a l’era digital cada cop n’hi ha més que queden registrades. En el meu cas, l’activitat professional es fonamenta en el verb publicar i, per tant, és molt pública: llibres, articles, mots encreuats, traduccions, col·laboracions als mitjans audiovisuals, conferències... Vaig començar a publicar llibres als vint-i-quatre anys, gairebé fa tres dècades, i ja no he parat ni un moment. Per això no trobo estrany que molta gent em digui “no sé d’on treus el temps”. En aquest llibre exploro els amagatalls dels quals trec el temps. Crec que he aconseguit explicar tots els meus secrets sobre aquesta qüestió, llevat d’un, i no per falta de ganes. L’única cosa que no revelo, perquè no la sé, és d’on collons he tret el temps per escriure aquest llibre.

La fotografia és llum
La literatura, paraula
La tele és imatge
La ràdio, so
El govern és pressupost
La vida, temps

 

Instruccions d’ús

En aquest llibre les 24 hores del dia estan dividides en quatre torns de 6 hores. L’hora d’entrada, que sempre ens sembla més llarga, precedeix 5 capítols més breus, corresponents a la resta de la jornada. Com a la vida, cada hora és igual i és diferent a totes les altres. Les hores d’aquest llibre, però, no es divideixen en quatre quarts sinó en tres terços: un formulisme, un formalisme i un informalisme.

El primer terç és el més breu. Descriu de manera formulària un lloc d’on trec el temps. Són textos de lectura molt ràpida que podrien ser titllats de ver manual d’autoajuda en vint-i-quatre lliçons si no fos que autoajudar-se és un verb pleonàstic.

El segon terç de cada hora descriu de manera formal la meva experiència en la matèria. Són textos reflexius destinats a ampliar la fórmula exposada de manera tan sumària. Si la primera secció fos un titular amb un enllaç associat, aquest seria l’apunt del blog.

Finalment, el tercer és un període informalment multiforme. Són textos literaris de gèneres i longituds diverses que neixen, de vegades reactivament, de les reflexions anteriors. Si els dos primers terços apel·len a l’esperit pràctic, aquest en prescindeix.

Per tant, aquest llibre té diverses velocitats de lectura i moltes fórmules d’abordatge. En suggereixo una: mireu el rellotge i trieu el capítol encapçalat per l’hora que marqui. Si el formulisme i el formalisme us atreuen, seguiu llegint. Si no, salteu d’hora o de torn fins que us atrapi.


shopping-cart-400.png Compra el llibre

Audiovisual

  • Entrevista a Màrius Serra, autor de "D'on trec el temps"
  • Màrius Serra presenta el llibre "D'on trec el temps"

Ressenyes

  • El superocupado Màrius Serra explica 'D'on trec el temps'

    Es difícil pasar una semana sin coincidir de una forma u otra con Màrius Serra: regularmente hace crucigramas y colaboraciones en prensa, participa en tertulias, aparece en programas de la tele... Pero además, publica libros, coordina seminarios, presenta actos de lo más diversos, hace traducciones... En su vida ha publicado 14 libros de narrativa y 7 de ludolingüística, además de 9.000 crucigramas y 4.000 artículos. Explica que, a menudo, la gente le preguntaba "¿De dónde sacas el tiempo?". Ahora lo ha decidido explicarlo en su libro D’on trec el temps. Y para explicarlo ha hecho un ejercicio inaudito de transparencia: ha decidido pasar todo el lunes 20 en un escaparate, en la Metalistería Bolívar, en la Rambla Catalunya esquina Consell de Cent.

    Descarrega't la ressenya (pdf) Any de publicació: 2017 | Autor: Gustau Nerín | Origen: ElNacional.cat
  • El maquinista del temps

    Descarrega't la ressenya (pdf) Any de publicació: 2017 | Autor: Sergi Pàmies
Tornar